Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris medi ambient. Mostrar tots els missatges
L’ebola
El
1976 van ser detectats per primera vegada dos brots simultanis del virus de
l’ebola a dues viles de països diferents: una de Sudan i una altre de la
República Democràtica del Congo, prop
del riu Ebola (d’on proven tant el nom del virus com el de la malaltia que
provoca). Però des d'aleshores han passat uns trenta anys i ara s'ha convertit en una emergència mundial.
Transmissió
S’han
documentat casos d’infecció en humans associats a la manipulació de ximpanzés,
goril·les, ratpenats... infectats que havien sigut trobats o bé morts o bé
malalts a la selva. Es transmet per contacte estret amb els seus òrgans, la
seva sang, les seves secrecions o els seus líquids corporals. Un cop entre els
humans, la transmissió entre persones es du a terme per contacte directe,
exactament igual que entre humans i animals infectats. Val a dir, però, que
també es pot transmetre pel simple contacte indirecte amb materials que hagin
sigut contaminats pels líquids que s’han citat anteriorment.
Signes, símptomes
i mortalitat
En
qualsevol cas, no és per això que es prenen especials precaucions davant
d’aquest virus, sinó pel seu desconeixement (no se sap ben bé del cert si
aquestes són les úniques formes en què es pot transmetre) i per la seva
elevadíssima mortalitat. Després d’entre dos dies i tres setmanes de període
incubació (és a dir, de temps en que una persona es troba infectada però encara
no han començat a fer-se visibles els signes de la malaltia), comencen a
aparèixer els primers símptomes: una pujada sobtada de la febre, debilitat
intensa i dolors musculars, mal de cap i de coll... (semblants als d’un refredat
o d’una grip). Passats uns dies, comencen els vòmits, la diarrea... i, en
alguns casos, les hemorràgies internes i externes. Si es sobreviu (la taxa de
mortalitat es troba al voltant del 90% en el brot d’aquest any), el pacient
encara serà contagiós mentre el virus es trobi a la seva sang i a les seves
secrecions. I això serà durant aproximadament dos mesos.
Tractament
Quant
al tractament, s’estan provant diverses vacunes però, segons l’Organització
Mundial de la Salut, encara cap “està disponible per a usos cínics”. Les
investigacions són complicades perquè no es coneixen totes les proteïnes del
virus i perquè hi ha pocs laboratoris equipats per treballar amb un virus com
aquest.
Així
doncs, com que els malalts solen estar deshidratats, necessiten rehabilitació
per via intravenosa o oral, però no existeix més tractament fora del
simptomàtic (és a dir, aquell que intenta alleujar els símptomes del pacient,
com la febre, perquè el sistema immunològic del pacient pugui defensar-se per
si sol).
Per
a donar una idea de la situació que ha dut la OMS ha considerar l’ebola una
emergència a nivell mundial, a continuació es presenten les dades dels darrers
i una gràfica orientativa:
Data
|
Lloc
d'aparició
|
Casos/morts
(taxa de mortalitat) |
1994: desembre - febrer
|
Gabon
|
49/29 (59%)
|
1995: abril - juny
|
Zaire (actualment RDC)
|
345/256 (74%)
|
1996: gener - abril
|
Gabon
|
93/68 (73%)
|
2001/2002: octubre/març
|
Gabon i República del Congo
|
122/96 (79%)
|
2002/2003: desembre/abril
|
República del Congo, en les viles de Mbomo i Kellé del
Departament Cuvette Ouest
|
143/128 (90%)
|
2003: novembre - desembre
|
República del Congo, en les viles de Mbomo i Mbandza
del Departament Cuvette Ouest
|
35/29 (83%)
|
2007: abril - octubre
|
Kasai Occidental (República del Congo)
|
264/187 (71%)
|
2012: juliol - octubre
|
Uganda
|
24/17 (71%)
|
2012: setembre - novembre
|
República Democràtica del Congo
|
62/34 (55%)
|
2014
|
Guinea-Conakry, Libèria i Sierra Leone (Brot de 2014
d'àfrica occidental)
|
Les centrals hidroelèctriques
A
Espanya tenim ni més ni menys que vuit cents centrals hidroelèctriques. Com el seu
nom indica, transformen l’energia de l’aigua en energia elèctrica. Analitzem
una mica com funcionen aquest tipus de centrals!
La
base del seu funcionament és una presa d’aigua, situada normalment a rius, en
què s’acumula aigua formant un embassament. Per tal de generar un salt d’aigua
l’energia del qual pugui esdevenir electricitat, hi ha una diferència de nivell
entre la part anterior de la presa i la part posterior.
Aquesta
presa està regulada per unes comportes automatitzades, com es pot veure a la
imatge. Quan el nivell d’aigua acumulada és suficient, les comportes s’obren i
l’aigua cau.
Recordem
que, en ésser aigua a una alçada considerable, té molta energia potencial gravitatòria. Quan
les comportes s’obren, i a mesura que l’aigua va perdent alçada, l’energia
potencial va transformant-se en energia cinètica, és a dir, va obtenint
velocitat.
Al
final de la presa hi ha unes turbines. Quan l’aigua hi arriba, les fa moure; l'aigua perd energia cinètica i la traspassa a les turbines. Aquestes
turbines estan unides a un alternador mitjançant un eix. Aquest eix s’excita
mitjançant corrent contínua i el moviment de la turbina, així que indueix
corrent alterna a les bobines de l'alternador. Això s’aconsegueix amb un
generador de corrent contínua que és solidari a la turbina, que és l’encarregat
d’excitar els pols del rotor de l’alternador.
A
continuació hi ha una estació transformadora, que s’encarrega de elevar la
tensió per tal de reduir les pèrdues; i finalment només cal que l’electricitat
sigui distribuïda!
Un
cop l’aigua ha fet la seva funció, és tornada al riu, situat a sota de la
central hidroelèctrica. Ja pot tornar de forma tranquil·la al seu curs habitual. De forma ecològica, hem obtingut electricitat!
Etiquetes:
medi ambient
,
tecnologia
La nostra amiga indispensable!
L’aigua és
fonamental per a la nostra vida. Tots en bevem diàriament, és imprescindible
per sobreviure. De fet, una persona podria viure sense aliments durant un mes,
però únicament una setmana sense aigua! Avui parlaré de l'aigua, aquesta gran amiga que necessitem sí o sí per viure, i d'alguns problemes relacionats amb ella. Comencem explicant-ne algunes curiositats!
-El gel
sura sobre l’aigua perquè, en congelar-se, augmenta el volum essent constant la
massa. Així doncs, la densitat del gel és inferior a la de l’aigua, i en
conseqüència, sura.
-El cos humà
té un 70% d’aigua. De fet, fins i tot la sang humana està formada en un 83% d’aigua.
Per això, la deshidratació és un problema greu que pot derivar en infeccions
urinàries, alteracions cardiovasculars o fins i tot, en cas extrem, en estat de
coma.
-L’aigua és
capaç de dissoldre més substàncies que qualsevol altre líquid!
-Per produir
un barril de cervesa calen ni més ni menys que 5.680 litres d’aigua.
-Durant un
període de 100 anys, una molècula d’aigua passa 98 anys a l’oceà, 20 mesos en
forma de gel, 2 setmanes en llacs i rius i menys d’una setmana a l’atmosfera.
-La
quantitat total d’aigua que té la Terra avui és d’aproximadament 525 milions de
quilòmetres cúbics.
Veient la
importància que té l’aigua per tots nosaltres, considero interessant explicar
també alguns problemes relacionats amb l’aigua.
-Existeixen
més de 70.000 substàncies conegudes que contaminen l’aigua.
-Per
exemple, amb 4 litres de nafta (un component de la gasolina) es poden arribar a
contaminar fins a 2.8 milions de litres d’aigua.
-Una aixeta
que degota pot arribar a desaprofitar més de 75 litres d’aigua diaris.
-La manca d’aigua
potable causa la mort de més de 4.500 nens cada dia, sobretot a països del
tercer món.
Amb tot
això, el que vull és remarcar la importància de l’aigua a les nostres vides i
intentar promoure un consum responsable de la mateixa; a més, cal que vigilem
molt i no contaminem l'aigua ni la malbaratem, ja que com hem vist no és un
recurs infinit, i a més, molta gent al món no hi té accés, malauradament.
Promoguem una mentalitat sostenible.
Per més
informació sobre l’aigua, i maneres de col·laborar i evitar la seva
contaminació, visiteu aquesta pàgina de l’Organització Mundial de la Salut (World Health Organization, WHO) o bé aquesta altra de la WWF (Fons Natural per a la Naturalesa).
Etiquetes:
medi ambient
,
Salut