Potser alguna vegada t'hauràs preguntat per què les tecles del teclat estan ordenades de la manera QWERTY i no alfabèticament. 

Per contestar aquesta pregunta cal tornar enrere en el temps, als inicis de la màquina d'escriure. Aleshores l'objectiu era crear un teclat eficient, és a dir, que permetés escriure el màxim nombre de paraules per unitat de temps.

El mateix impulsor de la màquina d'escriure, Christopher Sholes, va dissenyar el teclat QWERTY separant les lletres d'ús més comú i imposant una distància mínima entre les que se solien trobar juntes. Això va agilitzar notablement la mecanografia i va enderrocar altres models com el de l'ordre alfabètic. El prototip de Sholes ha perdurat durant més de 100 anys i es va consolidar pel simple fet que era útil. 

Ara bé, encara que sembli impossible, n'hi ha de més eficients. August Dvorak, després d'estudiar la fisiologia de la mà, va patentar l'any 1936 un model de teclat més àgil, situant les lletres més freqüents en anglès (AEIOUDHTNS) a la fila del mig. Conseqüentment, es va aconseguir un menor desplaçament dels dits, una fatiga més baixa i una velocitat d'escriptura superior. Tanmateix, el sistema no va sobreviure perquè molta gent no va voler adaptar-s'hi, creient que amb el que tenien ja en feien prou.

Dvorak va ser incapaç d'imposar-se al model establert de Sholes, i això és tan sols una petita prova que exemplifica que, tan si es vol com si no, no sempre guanyen els millors.

Per a més informació:

http://home.earthlink.net/~dcrehr/whyqwert.html