El gel que estem acostumats a veure, el que podem fer al congelador de casa, és menys dens que l'aigua i, per tant, quan posem un tros de gel en un got amb aigua, flota. L'aigua pesant és especial, tant que els seus glaçons s'enfonsen en un got d'aigua enlloc de surar. 

Us ho explico:

L'aigua pesant està formada per deuteri enlloc d'hidrogen, d'aquí que la seva fórmula química sigui D₂O enlloc de H₂O. El deuteri és un isòtop de l'hidrogen, és a dir, té els mateixos protons al nucli (en aquest cas només un) però diferent nombre de neutrons. Si l'hidrogen corrent no té cap neutró al nucli, el deuteri en té un. Això significa que té un nucli més pesat que l'hidrogen, en concret el doble de pesat i, per tant, un glaçó d'aigua pesant ha d'enfonsar-se per força en un got d'aigua "normal".

Parlant numèricament, a 20 ºC l'aigua comuna té una densitat de 0,9982 g/mL, mentre que en l'aigua pesant és de 1,1056 g/mL. I hi ha altres diferències, per exemple l'aigua pesant fon a 3,82 ºC enlloc de 0 ºC i el seu pD (equivalent al pH de l'aigua comuna) és lleugerament bàsic (7,41), i no totalment neutre.

A la Terra, l'aigua pesant es troba de forma natural barrejada amb l'aigua comuna, en una proporció d'una molècula per cada 3200 molècules d'H₂O. Tanmateix, es pot obtenir també de manera artificial a través de mètodes químics, el més important és el mètode Geib-Spevack.

Malauradament, una de les aplicacions més importants de l'aigua pesant és en la producció d'energia i armes nuclears, ja que el deuteri actua com a moderador nuclear (el que constitueix un medi adequat per tal que la reacció es doni en cadena i eficaçment). Això va portar, durant la Segona Guerra Mundial, al que es coneix com a "Batalla de l'aigua pesant": els aliats van atacar la primera fàbrica d'aigua pesant comercial, situada a Vemork, Noruega, amb la finalitat d'impedir que l'Alemanya nazi contruís armes nuclears.

Actualitzat el 7 de febrer de 2014 gràcies a una aportació de Pep Anton Vieta.