dijous, 4 de juliol del 2013
De ben segur que haureu sentit a parlar de la pluja àcida.
Habitualment es pot pensar que, quan cau, la pluja àcida fa forats a la roba o deixa taques a la pell. En realitat el seu pH no sol ser més baix que el del suc de llimona o el del vinagre, per exemple. El problema d'aquest fenomen és la seva permanència en un mateix medi. Afortunadament, a Catalunya està controlada i sembla que erradicada, però hi ha països on està esdevenint un veritable problema ecològic.
- El sòl: desnutrició i alteració de la química del sòl, fet que provoca que ions tòxics i pesants (com l’alumini, el cadmi i el plom) tinguin més mobilitat i puguin ser absorbits per les plantes, impedint el seu creixement.
- La hidrosfera: danys en les espècies aquàtiques (molts peixos i amfibis no poden sobreviure en aigües de pH inferior a 5). A més, l’àcid afavoreix el procés d’eutrofització.
- La biosfera: mort de moltes espècies vegetals per contaminació del sòl i per la degradació de la superfície de les fulles. Per tant, la cadena alimentària que va lligada a les plantes també s’altera, afectant la fauna.
- El món humà: la pluja àcida pot provocar malalties respiratòries o al•lèrgiques, a més de la degradació d’alguns edificis i monuments.
La part més irònica de tot plegat és que la pluja àcida s’origina per l’activitat humana (majoritàriament a partir de les substàncies contaminants emeses a l’atmosfera durant la crema de combustibles fòssils). Així que els únics capaços d’aturar-la som nosaltres!
T'ha agradat l'article?
Si us plau, ajuda'ns a difondre'l!
