dimarts, 23 de juliol del 2013
Tothom sap que al cervell hi ha neurones, però... em creieu si us dic que no és l'únic lloc on n'hi ha?
Farà cosa d'un any vaig llegir un estudi molt interessant que parlava sobre la personalitat. Es veu que en els darrers anys s'ha observat que, quan es fa un trasplantament de cor, la forma com els receptors de l'òrgan es comporten canvia: la seva personalitat original es dilueix lleugerament i la nova que la substitueix té un toc de la que tenia la del donant del cor abans de morir. Això és el que Paul Pearsall relata en el llibre El código del corazón, on es recullen un munt de casos de persones que han rebut i donat un cor i de com els ha canviat això la forma de veure el món. Per a donar-vos-en un parell d'exemples,
Farà cosa d'un any vaig llegir un estudi molt interessant que parlava sobre la personalitat. Es veu que en els darrers anys s'ha observat que, quan es fa un trasplantament de cor, la forma com els receptors de l'òrgan es comporten canvia: la seva personalitat original es dilueix lleugerament i la nova que la substitueix té un toc de la que tenia la del donant del cor abans de morir. Això és el que Paul Pearsall relata en el llibre El código del corazón, on es recullen un munt de casos de persones que han rebut i donat un cor i de com els ha canviat això la forma de veure el món. Per a donar-vos-en un parell d'exemples,
La majoria de les parelles es dediquen entre ells paraules afectuoses. Doncs bé, una dona va rebre el cor d'una donant, que estava casada des de feia temps i, quasi de forma inexplicable, una vegada realitzat el trasplantament, sense haver-la sentit mai abans, sabia quina paraula era la que es dirigien la dona que li havia donat el cor i el seu marit.
Una dona que treballava a la prostitució va morir i va donar el seu cor a una segona que diu que, des d'aleshores, gaudeix més del sexe. O un jove gay va morir i la dona que va rebre el seu cor, des d'aleshores, diu tenir pensaments homosexuals. I no només això: el noi va morir assassinat per uns trets a l'esquena i a la dona, des que va rebre el cor, li fa mal aquella zona del cos.
I això per què? Doncs tot plegat es deu a una cosa molt simple: encara que normalment es diu que les neurones d'una persona es troben al cervell, allà no hi són pas totes i el cor, per exemple, és una altra de les parts del cos que les allotgen. En definitiva, que al final és veritat que a vegades podem pensar amb el cor...
Això sí, val a dir que no només és al cor on hi ha neurones: en trobem al cervell o a llocs tan impensables com l'estómac on són fins i tot més importants que no pas al cor.
Això sí, val a dir que no només és al cor on hi ha neurones: en trobem al cervell o a llocs tan impensables com l'estómac on són fins i tot més importants que no pas al cor.
Actualitzat el 28 de juliol a les 20.01 després d'una puntualització d'un amic.
T'ha agradat l'article?
Si us plau, ajuda'ns a difondre'l!
Feia temps que no trobava un article tant interessant! Em sembla fascinant el canvi de personalitat provocat per trasplantaments. Després de llegir l'article he començat a indagar per internet i he trobat alguns casos que m'han deixat bocabadat.
ResponElimina"El diario de Gran Bretaña Mail informó que Sonny Graham de Georgia se enamoró de la esposa de su donante y se casó con ella después de un trasplante de corazón. Doce años más tarde, Sonny se suicidó de la misma forma que lo hizo su donante. "
"En otro informe del mismo diario, un hombre llamado William Sheridan recibió el corazón de un artista que murió en un accidente automovilístico, y de pronto era capaz de realizar hermosos dibujos de fauna y paisajes. "
"En un sueño, ella soñó que besaba a un joven quien ella cree se llamaba Tim L. y lo inhaló durante el beso. Más tarde descubrió que el nombre de su donante era justamente Tim L. Se preguntó si sería porque uno de los médicos mencionó el nombre durante la cirugía, pero le dijeron que los médicos no conocían el nombre del donante. "
Respecte aquest tema, creus que és possible que es traspassi també alguna petita part de la memòria del donant, com a mode de "residu" de les neurones de l'òrgan o alguna cosa així? Seria ben curiós que el pacient tingués records nous i que es pensés que fossin seus!
ResponElimina