Sabíeu que els ossos i les dents contenen el mateix mineral? Quin és? I com és que és tant dur?

Es tracta del mineral anomenat "hidroxiapatita", que compon més del 50% en pes del teixit ossi i forma part de l'esmalt i la dentina de les dents (material de color groc covert per l'esmalt dental i que constitueix la major part de la dent).

La hidroxiapatita té per fórmula química: Ca₁₀(PO₄)₆(OH)₂, això significa que conté principalment calci i fósfor. De fet, aquest mineral representa el magatzem del 99% de calci de tot el cos i del 80% del fósfor.

I perquè és tant dur?
La hidroxiapatita és un compost iònic. Això significa que està compost per ions, en aquest cas dos ions negatius (l'ió fosfat, PO$_4$$^3$$^-$ i l'ió hidròxid, OH$^-$) i un ió positiu (l'ió calci, Ca$^2$$^+$). En un compost iònic la força entre els seus components és directament proporcional a les càrregues d'aquests, és a dir, com més elevades siguin, amb més força estaran units. En el cas del nostre mineral protagonista, les càrregues dels seus ions són força elevades (+2 pel calci i -3 pel fosfat). Això explica que la hidroxiapatita sigui un mineral tan resistent i que, per tant, els ossos i les dents també ho siguin.

Com s'explica, aleshores, que les dents es degradin amb alguns bacteris i es facin les famoses càries?
Aquest fet té a veure amb l'ió hidroxi (OH$^-$). Les bactèries de la boca produeixen àcid làctic per la fermentació del sucre. Ela àcids són substàncies que contenen protons (H$^+$), que reaccionen fàcilment amb l'ió hidroxi (i també amb l'ió fosfat), desfent el compost d'hidroxiapatita.