El mot nanotecnologia defineix un conjunt de processos que es produeixen a una escala molt petita: la nanoescala (0.000000001 metres). Va ser necessari desenvolupar una nova física per explicar aquests processos, degut a què la que hi havia fins aleshores (teoria clàssica) no era suficient.

Figura 1. Escala mètrica amb diferents representacions.

El món ha canviat des de que els científics es van adonar de la importància que tenien els efectes a la nanoescala. La nanoescala és una subdivisió en la nostra mètrica del sistema internacional (SI) de longitud. Nano- significa nan/a. Així, definim decreixent de mil en mil parts de metre (1m), milímetre (0.001m), micròmetre (0.000001m) i nanòmetre (0.000000001m). Encara que fins i tot existeixen escales encara més petites, com l'Angstrom (0.0000000001m), el picòmetre, femtòmetre o attòmetre... Definim la nanoescala des dels 100nm fins a la mida dels àtoms (aproximadament 0.2nm). Si volem tenir una referència, hem de pensar que un pèl del cap d'un humà d'edat mitjana és d'uns 80.000nm, més de mil vegades més gran!, la mida d'un cèl·lula vermella de 7.000nm de diàmetre o el d'una molècula d'aigua de 0.3nm. Per tant, quan parlem de la nanoescala ens referim a un món on treballem a nivell de conjunts de moleculars. L'escala dels nanòmetres ha resultat d'un caire especial degut a què les propietats de les nanopartícules són úniques i controlables per la humanitat.

A nanoescala els materials tenen propietats úniques. Per exemple, les forces més importants a la nanoescala no són les mateixes que en la macoescala (o a la escala que podem percebre). Un altre exemple que comentarem en un altre post és que la superfície exterior de les nanopartícules té més importància en definir les seves propietats que el volum interior, on hi caben un conjunt més petit d'àtoms.

Per saber més:
Si algú té dubtes pot preguntar amb un comentari per fer una nova entrada sobre temes més específics ja siguin nanomaterials, camps evanescents, plasmons, fotolluminiscència (quantum dots, quantum wells), entre d'altres.

Per exemple,

Figura 2. Ressonància plasmònica dins d'una nanopartícula. La ressonància plàsmònica es pot entendre com una onada d'electrons que es mouen degut a un camp electromagnètic exterior en estructures nano.