Aquest exemple reflecteix clarament que la paraula "intel·ligència" pot tenir diversos sentits, i el seu significat variarà segons el context o la situació. D'aquesta manera, un músic pot ser molt llest si és capaç d'interpretar al peu de la lletra la seva partitura, encara que no en tingui ni idea de matemàtiques, mentre que un esportista ho serà quan sigui molt bo en l'esport que practica. Què és doncs la intel·ligència, aquesta concepte tan difícil de definir?

La impresició del terme "intel·ligència" ha portat als científics a orientar la seva investigació cap a diferents direccions, a vegades, divergents. Com a resultat, s'atribueixen tres sentits principals a aquesta paraula:

- El sentit més comú és el que es refereix a la intel·ligència general i evalua les capacitats intel·lectuals d'un individu, com la memòria, el raonament, el llenguatge o el càlcul, entre d'altres. En aquest sentit general, s'utilitza la paraula en diverses espècies animals. Si unes formigues són intel·ligents és perquè, comparades amb altres insectes, el seu grau d'organització social i de treball és sorprenent.

- El segon sentit és el que comprèn fonamentalment el raonament, que és la principal capacitat per resoldre problemes. Però no només ens referim als matemàtics, perquè per qualsevol psicòleg la paraula "problema" és molt àmplia. Un mecànic resol un problema quan repara un cotxe, mentre que utilitzar una màquina de cosir és un altre problema. Tampoc és adequat pensar en una cosa avorrida quan es parla de problemes, ja que molts jocs, des dels puzzles als jocs de consola, també són problemes.

- Per acabar, existeix un tercer sentit de la paraula intel·ligent en el camp de la cultura. Entenem aquest concepte com el domini d'una llengua (riquesa de vocabulari,...) o conjunt de coneixements.