Què és la sinapsi, aquesta paraula amb un so tan elegant?

La paraula "sinapsi" prové de la paraula grega "sinapteína" i és formada per sin- (junts) + -hapteína (amb firmesa). La sinapsi consisteix en la unió química entre dues neurones per mitjà de la transmissió d'un estímul nerviós. És un procés biològic imprescindible per a la nostra vida, perquè permet a les cèl·lules nervioses comunicar-se entre elles i interactuar amb altres cèl·lules. 

Per entendre com funciona el procés, cal conèixer els axons, que condueixen el corrent elèctric cap a altres cèl·lules, i les dendrites, que capten els estímuls elèctrics.
El procés comença amb una descàrrega química que origina un corrent elèctric que, en arribar a l'axó, provoca que la neurona segregui un compost químic. Aquest últim viatja a través d'un espai interneuronal o espai sinàptic fins arribar a una altra neurona a través de les dendrites, generant-se novament un corrent elèctric.

La sinapsi va ser descoberta per l'espanyol Santiago Ramón y Cajal, premi Nobel de Medicina. Fent un petit parèntesi, Ramón y Cajal va rebre un missatge des de Suècia el dia 6 d'octubre de l'any 1906, on se li comunicava que havia guanyat el Premi Nobel. Tanmateix va pensar: "Això deu ser una broma dels estudiants" i va seguir dormint. Grata va ser la seva sorpresa quan l'endemà va descobrir al diari que allò era cert.

Santiago Ramón y Cajal, premi Nobel de Medicina

Després de ser descoberta, el funcionament de la transmissió dels estímuls nerviosos a través de la sinapsi seguia sent un misteri. Als anys 20, un farmacòleg anomenat Otto Loewi va intentar resoldre el problema. Un dia, el farmacòleg alemany va somiar amb un experiment interessant, però l'endemà no se'n va recordar. Sortosament, la nit següent va tenir el mateix somni, i es va aixecar a mitja nit per no oblidar-se'n.

Otto Loewi, farmacòleg alemany

Recordem que els cors tenen neurones i que continuen bategant durant un temps després d'haver-los arrencat. Partint d'aquesta base, Loewi va preparar dos cors de granotes diferents en dos recipients diferents i va seguir el mètode següent:
1. Primer de tot, va provocar un estímul a un nervi del cor nº1. Conseqüentment, el cor va baixar el ritme de batecs per minut i va segregar una substància líquida.
2. Loewi va agafar la substància líquida, la va diluir amb aigua i la va abocar al recipient del cor nº2.
3. Finalment va observar que, tot i no haver estimulat directament el cor nº2, aquest va reduir el seu ritme de batecs per minut tal com ho havia fet el cor nº1.

Amb aquest experiment Loewi va arribar a la conclusió que en el procés de la sinapsi s'alliberava una substància química que permetia transmetre un impuls elèctric entre cèl·lules nervioses. Actualment sabem que es tracta d'un neurotransmissor.

Per saber-ne més:
Universidad Autónoma de Madrid