En una de les entrades passades vam estar parlant d’una possible forma amb la qual viatjaríem en el futur. Avui parlarem d’una que és molt especial i molt utilitzada en la ciència ficció. Analitzarem l’estat actual de la teletransportació.

Consisteix a convertir un objecte físic a informació, enviar-la a un altre lloc i allà utilitzar-la per a construir un objecte que sigui còpia de l’original.

La primera teletransportació va ser possible al 1998 per científics del Caltech, que van aconseguir teletransportar un fotó a una distància d’un metre. En l’actualitat hem aconseguit traslladar-los fins a 100 km. Veient això ens preguntem: Com és possible que anem tan endarrerits en aquest tema? 

L’explicació rau en el principi d’incertesa de Heisenberg, que diu que podem saber la velocitat d’una partícula o la seva localització, però no les dues a la vegada. Això xoca amb la teletransportació! Necessitem saber la posició i la velocitat de cada partícula per a després construir el cos igual. Com això va en contra nostra, hem d’utilitzar un mètode basat en la triangulació amb fotons.

És hora de fer números! La nostra idea és teletransportar una persona. Si cadascuna té uns 10^28 àtoms en el cos. Suposant que aconseguíssim triangular cadascun, digitalitzar-los, enviar-los i reconstruir-los, trigaríem uns 4,5x10^18 anys. 350 000 vegades més que l’edat del nostre Univers! I és que s’ha calculat que en el cos humà (comptant cos + memòria) ocupem uns 3,2x10^32 GB! Xifres massa grans, que fan veure que trigarem molts anys en teletransportar-nos.

Tot i això, encara tenim un altre problema. En la teletransportació, l’objecte que hi ha al principi no és el mateix que hi ha al final. El que fem és destruir el primer per poder llegir la informació dels seus àtoms i després reconstruir-ho més lluny. En el cas d’una persona això representaria morir al principi, però estaria viu a després de ser reconstruït?

Tema realment difícil, a hores d’ara, només queda esperar fins a que els ordinadors avancin molt més per a enviar informació molt més ràpidament. Mai hem de perdre l’esperança!