Tots sabem que el mar és blau perquè reflecteix el color de l'atmosfera. Però, i el cel? D'on treu el seu color?

El característic color blau del cel no és més que el fruit de la interacció entre la llum del Sol i els compostos que formen l'atmosfera. Per explicar-ho ens hem de basar en l'anomenada "Difusió de Rayleigh".

La llum solar es dispersa en els set colors que formen l'arc de Sant Martí (vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i morat) en travessar les molècules de l'atmosfera terrestre. D'aquests set colors, els que més desvien la seva trajectòria són el blau, l'indi i el morat (els colors d'energia i freqüència més altes i longitud d'ona més curta, si parlem d'ones), mentre que tots els altres mantenen aproximadament la seva trajectòria. Els rajos de llum blava i morada que es desvien van "xocant" amb les partícules de l'atmosfera, repartint-se per tot el cel.

Aleshores, us debeu preguntar, per què no veiem el cel morat, si és el color amb la màxima desviació? Això és degut a que l'úll humà és més sensible al blau que al morat i, a més, l'espectre de la llum blanca (la del Sol) té una franja més gran de tons blaus que de violetes.

Val a dir que la "Difusió de Rayleigh" només és possible quan les partícules de l'atmosfera tenen una mida igual o més petita que la longitud d'ona dels rajos del Sol. En canvi, si les partícules tenen una mida superior, aquestes actuen com una esponja selectora, absorbint els rajos de llum i reflectint només els d'un color en particular (fet que depèn directament dels compostos químics de les partícules). Aquest fenomen s'anomena "Difusió de Mie" i és el que explica que els núvols siguin blancs o grisos (quan ha de ploure).
El núvols estan formats per vapor d'aigua, una molècula prou gran i incolora com perquè reflecteixi completament la llum blanca, gairebé sense alterar el seu color. Quan hi ha una gran densitat de molècules d'aigua, la "Difusió de Mie" es produeix massivament, tornant la llum blanca més fosca (grisa). És per això que els núvols que porten pluja són més foscos.

Finalment, el color ataronjat de les postes de sol es deu a que els rajos de llum han de travessar més gruix d'atmosfera, ja que hi incideixen més tangencialment. Per tant, només les ones de longitud més gran (taronges i vermelles) poden arribar a creuar tota l'atmosfera fins a nosaltres.