dissabte, 9 d’agost del 2014
El
1976 van ser detectats per primera vegada dos brots simultanis del virus de
l’ebola a dues viles de països diferents: una de Sudan i una altre de la
República Democràtica del Congo, prop
del riu Ebola (d’on proven tant el nom del virus com el de la malaltia que
provoca). Però des d'aleshores han passat uns trenta anys i ara s'ha convertit en una emergència mundial.
Transmissió
S’han
documentat casos d’infecció en humans associats a la manipulació de ximpanzés,
goril·les, ratpenats... infectats que havien sigut trobats o bé morts o bé
malalts a la selva. Es transmet per contacte estret amb els seus òrgans, la
seva sang, les seves secrecions o els seus líquids corporals. Un cop entre els
humans, la transmissió entre persones es du a terme per contacte directe,
exactament igual que entre humans i animals infectats. Val a dir, però, que
també es pot transmetre pel simple contacte indirecte amb materials que hagin
sigut contaminats pels líquids que s’han citat anteriorment.
Signes, símptomes
i mortalitat
En
qualsevol cas, no és per això que es prenen especials precaucions davant
d’aquest virus, sinó pel seu desconeixement (no se sap ben bé del cert si
aquestes són les úniques formes en què es pot transmetre) i per la seva
elevadíssima mortalitat. Després d’entre dos dies i tres setmanes de període
incubació (és a dir, de temps en que una persona es troba infectada però encara
no han començat a fer-se visibles els signes de la malaltia), comencen a
aparèixer els primers símptomes: una pujada sobtada de la febre, debilitat
intensa i dolors musculars, mal de cap i de coll... (semblants als d’un refredat
o d’una grip). Passats uns dies, comencen els vòmits, la diarrea... i, en
alguns casos, les hemorràgies internes i externes. Si es sobreviu (la taxa de
mortalitat es troba al voltant del 90% en el brot d’aquest any), el pacient
encara serà contagiós mentre el virus es trobi a la seva sang i a les seves
secrecions. I això serà durant aproximadament dos mesos.
Tractament
Quant
al tractament, s’estan provant diverses vacunes però, segons l’Organització
Mundial de la Salut, encara cap “està disponible per a usos cínics”. Les
investigacions són complicades perquè no es coneixen totes les proteïnes del
virus i perquè hi ha pocs laboratoris equipats per treballar amb un virus com
aquest.
Així
doncs, com que els malalts solen estar deshidratats, necessiten rehabilitació
per via intravenosa o oral, però no existeix més tractament fora del
simptomàtic (és a dir, aquell que intenta alleujar els símptomes del pacient,
com la febre, perquè el sistema immunològic del pacient pugui defensar-se per
si sol).
Per
a donar una idea de la situació que ha dut la OMS ha considerar l’ebola una
emergència a nivell mundial, a continuació es presenten les dades dels darrers
i una gràfica orientativa:
Data
|
Lloc
d'aparició
|
Casos/morts
(taxa de mortalitat) |
1994: desembre - febrer
|
Gabon
|
49/29 (59%)
|
1995: abril - juny
|
Zaire (actualment RDC)
|
345/256 (74%)
|
1996: gener - abril
|
Gabon
|
93/68 (73%)
|
2001/2002: octubre/març
|
Gabon i República del Congo
|
122/96 (79%)
|
2002/2003: desembre/abril
|
República del Congo, en les viles de Mbomo i Kellé del
Departament Cuvette Ouest
|
143/128 (90%)
|
2003: novembre - desembre
|
República del Congo, en les viles de Mbomo i Mbandza
del Departament Cuvette Ouest
|
35/29 (83%)
|
2007: abril - octubre
|
Kasai Occidental (República del Congo)
|
264/187 (71%)
|
2012: juliol - octubre
|
Uganda
|
24/17 (71%)
|
2012: setembre - novembre
|
República Democràtica del Congo
|
62/34 (55%)
|
2014
|
Guinea-Conakry, Libèria i Sierra Leone (Brot de 2014
d'àfrica occidental)
|
T'ha agradat l'article?
Si us plau, ajuda'ns a difondre'l!
