Sabíeu que l'aigua dels oceans és lleugerament bàsica?

Durant milions d'anys l'aigua dels mars i oceans del planeta ha mantingut un pH al voltant de 8. Aquest fet és degut a la capacitat que té per resistir a canvis externs, és a dir, es pot dir que els oceans són una solució amortidora. Gràcies a això, la vida a la Terra s'ha pogut desenvolupar (si el pH de l'aigua del mar variés contínuament, hagués estat gairebé impossible). Però, quins factors intervenen en aquesta capacitat amortidora?

Tot plegat es deu a diversos equilibris químics entre el CO₂ de l'atmosfera i les molècules d'aigua, que fan que la solució que en resulta sigui una mica bàsica (els oceans absorbeixen prop del 25% del diòxid de carboni que s'emet a l'atmosfera). A més, les roques calcàries i les closques de petxines i crustacis que contenen carbonat de calci són una font dels anions necessaris per mantenir aquesta capacitat amortidora de l'aigua.

Ara bé, si la concentració de CO₂ a l'atmosfera puja massa, els equilibris que mantenen el pH al voltant de 8 es trenquen i aquest comença a baixar, és a dir, l'aigua es torna més àcida. Aquest procés és l'anomenat "acidificació de l'oceà" i la principal causa és l'ús de combustibles fòssils com a font d'energia (indirectament, altres problemes ambientals com la pluja àcida també hi intervenen).

Es calcula que que el pH dels oceans ha baixat en 0,1 unitats des de la Revolució Industrial, el que és equivalent a un 30% d'increment de l'acidesa. A més, segons diversos estudis es creu que si les emissions de diòxid de carboni segueixen creixent al mateix ritme, a finals de segle el pH baixarà 0,3 unitats més, equivalent a un increment del 150% de l'acidesa.

Pot semblar que aquesta disminució del pH no és gaire, però és suficient com perquè moltes especies tinguin problemes de supervivència. Per exemple, uns dels animals més afectats són els musclos i els crustacis, ja que la seva estructura externa està formada per carbonat de calci, molt degradable en contacte amb medis àcids. També als peixos, en general, els suposa un desgast més gran d'energia nedar en medis més àcids, i és per això que els costa més escapar dels depredadors.
Tot plegat fa que l'impacte que pot tenir la disminució del pH de l'aigua en la seguretat alimentària sigui més complex i menys previsible del que es pensava.

Disminució del pH dels oceans en l'escala temporal i les seves conseqüències.