dimecres, 2 d’octubre del 2013
Els gens que conté el nostre material hereditari lluiten constantment contra l'ambient que els rodeja per expressar les característiques físiques i psicològiques que constitueixen cada ésser humà. En aquesta lluita entre el programat i l'imprevisible, qui és el vencedor i quin efecte té sobre el que som?
Qualsevol definició sobre l’ésser humà ha de tenir en compte un número
massa extens de factors com per ser considerada exacta. Per convenció, ens és propi
dividir cada persona en dos grans àmbits: el físic i el psicològic. Allò que
ens entra per la vista i que accepta ser estudiat des d’un punt de vista
biològic, morfològic i funcional (és a dir, el cos com a tal); i, per altra
banda, allò que es troba íntimament lligat a la nostra personalitat i a la manera
que tenim de comportar-nos. Ambdós àmbits treballen frec a frec per constituir
el que som i el paper que representem en el nostre àmbit social a través d’emocions,
accions i pensaments.
En l’argot científic, cadascuna de les característiques que ens constitueix
s’anomena caràcter. El color dels
ulls, la mida de les mans i la forma dels dits dels peus són caràcters, i així
mateix ho són característiques psicològiques més complexes de descriure. La
suma de tots els caràcters que expressem, siguin estructurals, funcionals o
relacionats amb el nostre comportament rep el nom de fenotip.
En resum, allò que som no es limita pas a allò que els nostres gens
contenen, ni tampoc a allò que el context social, econòmic i històric ens
ofereix. Hi haurà caràcters que ens vindran fortament marcats per herència, com per exemple el color dels ulls, i n'hi haurà que ens vindran determinats per l'ambient que ens rodeja, com per exemple el llenguatge que parlem. I és així, entre aquesta barreja de l'imprevisible ambient que ens rodeja i de la marcada herència genètica amb què naixem que som el que som. Ara bé, allò que fem amb el que som dependrà de les nostres decisions i accions, i no de cap factor aliè.
I doncs, què és allò que, en útlima instància, determina el nostre fenotip? La resposta no és absoluta. Allò que som no ve determinat sols per la natura
(és a dir, els nostres gens), i el nostre fenotip tampoc ve determinat només
per l’ambient en què ens criem i vivim. En el fons, allò que som és una combinació dels nostres gens i l’impacte
del medi sobre ells i sobre nosaltres mateixos: els amics que fem, els pares
que tenim, el país on vivim, la nostra situació personal i altres situacions
més o menys “atzaroses” es combinen amb el nostre material genètic per crear-nos
a cadascun de nosaltres com a éssers únics i distints.
Cadascuna de les cèl·lules del nostres cos té una còpia sencera del nostre
codi genètic (ADN), que els nostres pares ens han transferit com a herència. Els fragments
d’aquest material que tinguin la informació necessària per codificar un
caràcter humà (gens) s’acabaran potser expressant i, per tant, mostrant aquest
caràcter sobre el nostre físic i la nostra manera de ser (perquè sí, els gens
també influeixen sobre la nostra personalitat i el nostre comportament). Així,
si un dels nostres pares té el gen que codifica el color blau dels seus ulls,
el fill potser (amb un grau més o menys alt de probabilitat) expressarà aquest
mateix gen i tindrà els ulls blaus.
Ara bé, que tinguem cert gen no vol dir que aquest s’acabi expressant.
Primer de tot, l’expressió de certes característiques humanes requereixen l’actuació
de més d’un gen; i per altra banda, l’efecte que l’ambient té sobre nosaltres
també atura o modela la seva expressió.
I així, tot i que els gens afecten també el nostre àmbit psicològic, normalment s’esmenta
més l’efecte que l’ambient té sobre nosaltres en quant a la nostra personalitat i
comportament. Una manera simple d'estudiar aquests efectes és comparar bessons univitel·lins (idèntics genèticament) que han estat separats a l'hora del naixement i que han crescut en ambients diferents. Malgrat que els dos individus comparteixin el mateix material genètic, els seus caràcters s'assemblaran poc o gens: les seves ambicions, desitjos i creençes seran probablement diferents, ja que a l'haver estat sotmesos a ambients familiars diferents el seu fenotip s'haurà moldejat de manera diferent.
T'ha agradat l'article?
Si us plau, ajuda'ns a difondre'l!
