dimecres, 13 de novembre del 2013
La Reial Acadèmia de Ciències de Suècia ha concedit el Premi Nobel de Física 2013 al físic britànic Peter Higgs i al belga François Englert per haver postulat l’existència de la partícula subatòmica coneguda com a Bosó de Higgs.
El reconeixement ha sigut possible després de que el 4 de juliol de 2012, els científics que treballaven en l’accelerador de partícules del CERN, afirmessin el descobriment d’aquest Bosó. Aquesta notícia va ser difosa per tots els diaris i per totes les cadenes de televisió, un gran avenç en la ciència s’havia produït. Però de veritat la societat hem entès què és aquest bosó? Al tractar-se d’un terme rodejat de conceptes i paraules complicades, ho explicarem de manera planera per a que cap persona que llegeixi aquest article es vagi al llit sense saber-ho.
Tot comença després de veure que algunes partícules, com els fotons, no tenen massa. Amb això ens preguntem, per què la majoria de partícules tenen massa i, alhora, existeixen algunes que no en tenen?
Per tal de solucionar aquest enigma, el 1964, el britànic Peter Higgs i altres científics van plantejar l’existència d’un camp que proporciona massa a les partícules, al que van anomenar “Camp de Higgs”. Aquest estava compost per unes partícules minúscules i amb molta massa, anomenades Bosons. El camp ens el podem imaginar com una xarxa, amb el qual les partícules interaccionen més o menys. Així, un fotó no interacciona amb la xarxa (podem imaginar que passa pels forats d’aquesta) i en canvi un protó interacciona amb aquesta (toca la xarxa, alenteix la seva velocitat i converteix l’energia en massa).
Podem posar molts exemples per a explicar millor com funciona aquesta xarxa. Un dels més visuals consisteix a imaginar-nos un carrer que estigui ple de periodistes, una persona normal passaria per aquest carrer sense parar-se, podem dir que aquesta persona és “un fotó”, no interacciona amb el camp creat per periodistes i la seva velocitat és la màxima (velocitat de la llum). Però al cap d’uns minuts, pel mateix carrer passa George Clooney i els periodistes s’agrupen al seu voltant, fent preguntes, demanant autògrafs... En aquest cas la partícula (Clooney) ha interaccionat amb el camp (periodistes) i ha fet que la seva velocitat i part de l’energia que portava es convertís en massa.
Si heu entès aquest exemple, on cada periodista era un bosó i el seu conjunt formava el Camp de Higgs, ja podeu dir que enteneu com funciona la (mal)anomenada “partícula de Deu”. En resum, si us pregunten sobre aquest bosó, podeu respondre que és la partícula que dona massa a totes les altres. I com ho fa? Doncs forma un camp (de Higgs) que està per tot arreu, i que si les partícules interactuen amb ell adquireixen massa, mentre que les que no ho fan, no en tenen.
Més informació:
* Quan es va crear?
Ens hem de remuntar 13 700 milions d’anys enrere fins el Big Bang. Justament després d’una bilionèsima després de l’explosió (0, 000 000 000 000 1 s), es va condensar en l’espai els Bosons de Higgs formant el Camp de Higgs.
* Com es va comprovar la seva existència?
La partícula es va descobrir en el Gran Col·lisionador d’Hadrons, l’accelerador de partícules situat en l’Organització Europea per a la Investigació Nuclear (CERN), situat a Ginebra. En aquest accelerador es recrea el que va ocórrer durant el Big Bang, fan xocar milers de milions de partícules i uns detectors de partícules (ATLES i CMS) segueixen el rastre del bosó.
En l’experiment que va resultar positiu es va col·lidir dos protons i es va produir un bosó de Higgs, un quark t i un antiquark t. El resultat que van veure els investigadors va ser justament aquest:
Hem marcat amb color vermell la prova de l’existència del Bosó de Higgs que van obtenir els investigadors de l’experiment ATLAS de l’accelerador.
T'ha agradat l'article?
Si us plau, ajuda'ns a difondre'l!
https://twiki.cern.ch/twiki/pub/AtlasPublic/HiggsPublicResults/Hgg-FixedScale-Short2.gif
ResponEliminaA mi m'agrada veure com surt el Higgs a les dades. Genial!!
Pel que fa al Higgs és divertit veure com el propi Higgs és víctima d'ell mateix i també té massa (i déu n'hi do amb els 128 GeV).