dimecres, 19 de març del 2014
Ens passem aproximadament un terç de les nostres vides dormint i, tanmateix, no sabem encara ben bé a sant de què ho fem. Per què dormim? Per què somniem? La medicina del son (de l'anglès sleep medicine) és una branca de la neurociència que precisament intenta respondre aquestes preguntes - i d'altres de semblants.
Diuen que vivim en una "societat estressada", que el constant accés a la informació i que el gairebé interminable reguitzell de tasques diàries fa que un segon valgui un imperi i que el temps sigui una valiosíssima possessió. Com a conseqüència, som una societat que cada cop acumulem més dèficit de son (més per decisió pròpia que no pas per desordres d'insomnia) i, eclipsats per tot allò que ens manté desperts, dormim en molts casos menys hores de les que toca.
No ens enganyem; dormir és ara una molèstia. I no només ara: de què els hi servia als primats avantpassats quedar-se inconscients un nombre periòdic d'hores, exposats així als perills que de ben segur els envoltaven? I, tot i així, les necessitats de son no han sigut considerades per la selecció natural com un mer caràcter perjudicial a eliminar, sinó que s'ha mantingut al llarg de la història, establint-se com un estat inherent a la condició humana. Quin és el motiu aparentment ocult que s'amaga rere el dormir?
D'entrada, sembla haver-n'hi varis. La comunitat científica ja fa temps que sap que dormir és essencial en el procés de consolidació de memòries i que també és una peça central en la formació de connexions neuronals i en la restauració i reparació de vies metabòliques. Paral·lelament, durant les hores de son es duu a terme un procés de manteniment fisiològic cerebral, és a dir, una "neteja" de tot el "rebuig" produït en el cervell durant la vigília.
Per entendre-ho hem d'imaginar-nos el cos com una màquina que necessita combustible per funcionar, però que acaba produint "deixalles" i necessita també un manteniment per seguir funcionant. Moltes vegades, aquestes restes són tòxiques i necessitem eliminar-les, tal i com passa quan els nostres músculs funcionen anaeròbicament en exercici i es formen les anomenades "agulletes". En aquest cas, el sistema limfàtic és capaç d'eliminar el rebuig, actuant com una espècie de rentaplats biològic. Però el cervell queda fora de l'abast de l'acció del sistema limfàtic i té, en canvi, un de propi: l'anomenat sistema glimfàtic, basat en l'intercanvi de sòlids i fluïds entre el fluid intersticial (ISF) i el fluid cerebroespinal (CSF).
Quan dormim, les cèl·lules del teixit cerebral s'encongeixen i permeten una major penetració del CSF per tal de facilitar el procés de neteja. Quan estem desperts, la constant informació sensible que rebem del nostre entorn a través de la percepció bombardeja el cervell i manté precisament la nostra consciència: qui som, què fem i on estem. Quan dormim, en canvi, l'estat de consciència com a tal es trenca, i esdevenim sords, cecs i en general aliens a tot el que ocorre al nostre voltant: el cervell, ara que no es veu bombardejat per informació de l'exterior que ha d'interpretar, pot encarregar-se d'autoreparar-se.
Quan aquest procés es trenca (per exemple, quan no dormim les hores necessàries per tal que el cervell efectuï aquest procés de manteniment) es produeix l'anomenat efecte de privació del son i la nostra atenció a l'entorn disminueix i es detecten pèrdues a nivell memorístic, producte segurament de l'obstrucció cerebral.
Quan aquest procés es trenca (per exemple, quan no dormim les hores necessàries per tal que el cervell efectuï aquest procés de manteniment) es produeix l'anomenat efecte de privació del son i la nostra atenció a l'entorn disminueix i es detecten pèrdues a nivell memorístic, producte segurament de l'obstrucció cerebral.
T'ha agradat l'article?
Si us plau, ajuda'ns a difondre'l!
