L'actual necessitat de cercar mètodes alternatius als combustibles fòssils ha portat a investigar a fons les propietats de materials i elements que facin més eficient l'obtenció d'energia.

Aquest és el cas de l'hidrogen, molt apropiat per utilitzar-lo com a combustible, bàsicament per dues raons: és fàcil d'obtenir i la seva combustió és neta (dóna aigua com a producte). Però un dels principals problemes que present és, deixant de banda que és altament inflamable, la seva densitat extremadament baixa, fet que dificulta moltíssim el seu transport i emmagatzematge. És aquí on entra en acció la nanotecnologia, concretament els nanotubs de carboni.

Aquestes estructures, de la mateixa família que els ful·lerens, consisteixen en uns cilindres buits construïts exclusivament d'àtoms de carboni. Ens ho podem imaginar com tires estretes de grafè enrotllades sobre si mateixes de manera que els extrems coincideixin.
Les seves curioses propietats han atret l'atenció de molts investigadors en els darrers anys, en el si de l'anomenada "Revolució nanotecnològica".

En primer lloc tenim la seva flexibilitat dimensional: tenen un diàmetre de l'ordre de nanòmetres però, en canvi, poden arribar a mesurar diversos centímetres de llargada. Per altra banda, són estructures pràcticament inertes (químicament parlant) i amb una elevada resistència a la tensió: per poder-ho comparar pensem en un fil d'acer de les mateixes dimensions que un nanotub de carboni. El nanotub, amb un pes 6 vegades inferior, té una resistència a la tensió fins a 100 vegades més gran!

També tenen propietats elèctriques molt diverses depenent de l'estructura que presentin, des de conductors a semiconductors; i propietats tèrmiques, com per exemple la seva gran estabilitat a temperatures molt altes i la seva gran conductivitat tèrmica.

Però una de les propietats més importats (i això ens porta al problema inicial de l'hidrogen) és la seva capacitat per emmagatzemar gasos sense reaccionar amb ells. Una estructura feta de milions de nanotubs de carboni presentaria una gran porositat que faria molt més fàcil i eficient el transport i emmagatzematge d'aquest gas.

Tot i els grans beneficis que en podem extreure, encara queda molt per investigar, sobretot en el camp de la medicina, on no està provat que els nanotubs de carboni no siguin tòxics per la salut.
De moment, haurem d'esperar a veure resultats de les investigacions que científics d'arreu del món estan duent a terme.